Finals Catalunya escacs: Martin Esteban TOP5 al sub08 i grans emocions a l’equador del torneig

Les finals Catalunya escacs estan deixant una setmana espectacular per al Club d’Escacs Dos Torres Sant Cugat. D’una banda, ja s’ha acabat el torneig sub08 del Campionat de Catalunya Individual per Edats 2026, i ho fa amb una notícia molt gran: Martin Esteban acaba 5è de Catalunya de la seva categoria. De l’altra, el campionat de sub10 a sub20 arriba al seu equador amb novetats molt potents, partides de molt nivell, moments de tensió, feina dels entrenadors, suport mental, activitats paral·leles i, com no podia ser d’una altra manera, moltes emocions també fora del tauler.

Per tant, aquesta està sent una concentració d’escacs completíssima. Hi ha competitivitat, hi ha aprenentatge, hi ha convivència i, a més, hi ha aquella sensació tan especial de club que fa que cada resultat tingui encara més valor. Alhora, el nivell del torneig és altíssim i les partides són llargues, exigents i molt dures psicològicament. Precisament per això, mantenir el rànquing inicial, competir bé, aguantar la pressió i continuar lluitant ronda rere ronda ja té molt mèrit. I, si a sobre arriben resultats com els que estem vivint aquests dies, encara més.

Finals Catalunya escacs: un sub08 amb molt futur i un Martin Esteban espectacular

Pel que fa al sub08, el Dos Torres hi portava quatre jugadors: Martin Esteban, Guillem Puig, Jordi Lozano i Bruna Lozano. Parlem, a més, d’alguns dels més petitons de tot el torneig, i això encara dona més valor al que han fet. Tots quatre van quedar, més o menys, al voltant del seu rànquing inicial, cosa que en una competició d’aquest nivell és una molt bona notícia. En altres paraules, van competir bé, van aguantar el tipus i van demostrar que tenen base, talent i marge de creixement.

A més, cadascun d’ells va deixar detalls molt positius. El Guillem Puig, per exemple, començava el torneig amb un tímid 1,5 de 4 a les primeres rondes. Tot i això, lluny d’enfonsar-se, va anar trobant millors sensacions, va anar competint cada cop millor i, finalment, ho va rematar amb un gran 3 de 4 a les últimes quatre rondes. Així doncs, aquesta reacció li va permetre pujar moltes posicions al rànquing i acabar deixant una impressió excel·lent. Sent el seu primer any, el resultat és realment molt bo.

Per la seva banda, la Bruna Lozano i el Jordi Lozano, que són dels més petitons del campionat, van aconseguir aproximadament 3 punts cadascun. En un torneig així, tan llarg, tan exigent i tan intens, això té molt valor. A més, hi ha hagut moments de nervis, d’alegria, de tensió i també de petites decepcions, com és completament normal. Tanmateix, tot això també forma part de l’aprenentatge. I, precisament, campionats com aquest serveixen perquè els nens guanyin experiència, confiança i eines competitives que després acaben marcant diferències.

Ara bé, si hi ha un nom que sobresurt especialment en aquest sub08 és el de Martin Esteban. El seu torneig ha estat una autèntica muntanya russa d’emocions, però, justament per això, el seu resultat final encara impressiona més. Començava amb un 3 de 3 contundent, mostrant seguretat, valentia i molt bon joc. Aquest inici el col·locava a les primeres posicions del rànquing i feia somiar a tothom. Tanmateix, a la quarta partida l’emparellaven amb ni més ni menys que la campiona d’Espanya Mar Minguez, i allà arribava una derrota en un final molt lluitat.

Aquella partida li va passar factura. De fet, a la ronda següent, ja a la tarda, també acabava perdent. Per tant, el torneig canviava de cop. El que havia començat com una volada espectacular es convertia, de sobte, en una situació delicada. Però aquí és on es va veure de debò el caràcter del Martin. Un cop descansat, refet i recol·locat emocionalment, va començar la seva remuntada. I la va començar de la millor manera possible: 3 victòries en les 3 últimes rondes.

Així doncs, tancava el campionat amb una posició TOP5 absoluta i, a més, amb un detall que ho fa encara més gros: encara li queda un any més de sub08. És a dir, aquest resultat no és només espectacular pel que és ara, sinó també pel que apunta de cara al futur. Tot el club està molt content de la seva implicació, de la seva actitud i de la manera com ha competit. Sens dubte, un petit molt gran.

A més, la celebració va ser d’aquelles que fan club. Companys, famílies, entrenadors i tots els que ho estem vivint des de dins sabem perfectament el que costa arribar aquí. Per això, veure el Martin celebrant aquest TOP5, i veure’l recollint el trofeu després de tot el que ha passat durant el torneig, és d’aquelles imatges que queden.

Un inici de setmana amb motivació, treball i esperit d’equip

Aquestes finals Catalunya escacs no són només partides. També són preparació, cohesió i feina compartida. Ja des de l’inici, el grup va començar el campionat amb una reunió inicial motivacional amb tot l’equip, un d’aquells moments que serveixen per posar to, generar energia i recordar que aquí ningú competeix sol. Evidentment, després cadascú seu al seu tauler i ha de resoldre la seva batalla, però arribar-hi amb el suport de tot el grup al darrere canvia moltes coses.

Alhora, durant tota la setmana, la feina tècnica també està sent constant. Entre ronda i ronda, i sempre que el calendari ho permet, els nostres jugadors van repassant partides, corregint errors, entenent millor les posicions i intentant arribar més preparats a la següent batalla. Per tant, el torneig no és només competir, sinó també aprendre mentre competeixes. I això, en categories de formació, és or.

A més, aquesta feina invisible és la que sovint després explica els resultats visibles. Moltes de les partides que s’acaben decidint al cap de tres hores o més tenen darrere hores de conversa, de revisió i de paciència. Per això mateix, veure els nens treballant així, implicats i concentrats, també és una de les millors notícies de la setmana.

Adrià Campos i Marc Lozano també deixen empremta al blitz

El dissabte començava el torneig i, posteriorment, el diumenge a la nit hi havia un torneig blitz lúdic per a qui es volgués apuntar. I aquí els nostres profes no van perdonar. Adrià Campos i Marc Lozano no podien deixar escapar l’ocasió de tornar a deixar la marca Dos Torres allà on passen i, efectivament, es van acabar enduent el primer premi.

És una gran imatge, a més, perquè reforça perfectament una idea que al club tenim molt clara: els nostres entrenadors no només ensenyen, sinó que també competeixen, entenen la pressió, coneixen el joc per dins i poden transmetre aquest bagatge als nens. En conseqüència, tenir professors així és un privilegi. Tenim uns profes versàtils, implicats i molt potents.

Sub10 a sub20: el torneig continua i ja deixa moments molt grossos

Mentre el sub08 ja ha acabat, el campionat de sub10 a sub20 continua fins dijous. I ho fa amb un ritme duríssim. Són 9 partides llargues, moltes de les quals superen les 3 hores, repartides al llarg de 6 dies, des de dissabte a la tarda fins dijous al matí. Per tant, la duresa no és només tècnica, sinó també física i emocional. Cal saber competir, sí, però també cal saber aguantar.

I, en aquest context, el club ja està vivint moments molt potents. El primer gran titular és el del Marcel Fernandez, que aconseguia unes taules contra Liam Caballero, campió de Catalunya de fa dos anys. Estem parlant d’un rival fortíssim i d’una partida de molt nivell. De fet, si algú la vol veure sencera, la pot trobar aquí: Marcel Fernandez vs Liam Caballero a Chess.com. A més, també es pot consultar la fitxa FIDE de Liam aquí: perfil FIDE de Liam Caballero.

Més enllà del resultat, hi ha també la imatge de després. Els seus companys l’acompanyaven a la sortida després d’una partida boníssima, i això resumeix molt bé el que és aquesta expedició: competir fort, sí, però també compartir el que passa, viure-ho junts i donar-se suport.

I l’alegria continuava, perquè al Guiu Morera, al sub10, li tocava jugar contra ni més ni menys que el campió mundial de blitz Marc Barceló. És una d’aquelles partides que ja impressionen només de veure l’emparellament. Tanmateix, el Guiu no només no es va arronsar, sinó que va jugar una partida espectacular. De fet, si la voleu veure, la teniu aquí: Marc Barceló vs Guiu Morera a Chess.com. I, a més, també es pot llegir més sobre Marc Barceló aquí: article d’AS sobre Marc Barceló.

La dada és brutal: tots dos van obtenir una precisió del 96% en 36 jugades. Simplement espectacular. A més, el Guiu anava amb peó de més i, tot i que la conversió de l’avantatge material no era senzilla, va acabar signant unes taules boníssimes. Per tant, parlem d’un resultat històric, d’aquells que fan molta il·lusió i que demostren, una vegada més, que tenim jugadors capaços de competir contra tothom.

Dimarts de descans, però només a mitges: passa-peces, psicologia esportiva i molta vida de torneig

El dimarts a la tarda és l’únic moment de descans dins d’aquest calendari tan intens. Ara bé, que no hi hagi ronda no vol dir que s’aturi tot. De fet, els nens continuen enxufats, i l’activitat segueix d’altres maneres. Per començar, es va disputar un torneig de passa-peces on van participar pràcticament tots. És una manera magnífica de desconnectar sense desconnectar del tot, de riure, de compartir i de viure els escacs també des d’una vessant més lúdica.

A més, aprofitant que aquest dia hi ha més marge, va venir Eli Riera, tal com ja havíem explicat a la notícia on anunciàvem que reforçava l’expedició del club: Eli Riera reforça el Dos Torres. Eli, psicòloga esportiva, ha estat diverses hores fent sessions individuals amb els nostres jugadors de sub10 en endavant. I això, en un campionat així, és molt valuós.

Concretament, els ha ajudat a treballar aspectes com la gestió de la frustració, la motivació, la concentració, la manera de resituar-se després d’una derrota i, en general, totes aquelles eines mentals que poden marcar molt la diferència quan el nivell és tan alt i la càrrega emocional és tan gran. Per tant, no estem parlant d’un complement anecdòtic, sinó d’una ajuda real per optimitzar el potencial dels nens i per encarar la recta final amb més estabilitat.

Així doncs, aquesta pausa de dimarts no és exactament una pausa. És, més aviat, una manera diferent de continuar treballant. Menys competició directa, sí, però més eines, més convivència i més capacitat de tornar a seure davant del tauler amb el cap al seu lloc.

I els pares què? Patiment, emocions i el clàssic pares contra nens

Però aquesta setmana no va només de jugadors. Ni molt menys. També hi ha tot el que viuen els pares mentre els acompanyen en aquesta autèntica muntanya russa emocional. Ronda a ronda, partida a partida, hi ha nervis, hi ha preguntes, hi ha especulacions, hi ha moments de màxima tensió i hi ha aquell patiment silenciós tan característic de qui mira des de fora sense poder tocar cap peça. En conseqüència, també mereixen el seu espai en aquesta crònica.

I dimarts a la tarda, aprofitant que no hi havia ronda, un cop acabat el torneig de passa-peces, vam anar tots cap a la platja, que la teníem a només 5 o 10 minuts caminant. Allà vam poder gaudir d’una estona de desconnexió, d’aire, de joc i de desbarjo. Però, és clar, no podia quedar només en això. Havia d’arribar el gran clàssic. I va arribar: pares contra nens.

El resultat va ser, segons fonts molt fiables i completament objectives, l’esperat: els pares van massacrar els nens i els van deixar sense opcions en un contundent 9 a 10. Sí, el marcador és ajustadíssim. Sí, els nens van intentar fer molts canyos. Sí, alguns d’ells segurament encara consideren que moralment van guanyar. Però la realitat és la que és: 6 pares contra 11 nens i, tot i així, els adults van imposar experiència, físic, ofici i, sobretot, aquella saviesa competitiva que només et dona la vida.

Dit això, també cal admetre que els nens van competir amb molta energia, amb moltes ganes i amb aquella barra tan pròpia de qui se sent superior amb la pilota als peus. Tanmateix, una cosa és sentir-ho i una altra convertir-ho. I aquí és on els pares, amb una exhibició de pragmatisme futbolístic total, van demostrar que no cal fer tants adornos quan saps tocar les tecles justes en el moment adequat. Una lliçó d’eficàcia, probablement comparable als millors finals tècnics del matí. O potser no, però nosaltres la comprem igual.

Els entrenadors també sostenen el torneig fora del tauler

Quan un campionat és tan llarg i tan intens, la feina dels entrenadors es nota moltíssim. No només perquè preparen, analitzen i corregeixen, sinó també perquè ajuden a rebaixar tensió, a llegir els moments de cada jugador i a donar context a tot el que va passant. En aquest sentit, ens estan delectant amb el seu seguiment i amb la seva manera d’informar-nos de com van les partides i de com està el grup.

Aquest tipus de feina, encara que no aparegui directament en una classificació, és fonamental. Perquè, al final, un torneig així no es guanya només fent bones jugades. També es competeix bé quan es descansa bé, quan s’entén el que ha passat, quan no s’exagera una derrota, quan no es perd el cap després d’una victòria i quan el grup continua unit encara que les emocions vagin amunt i avall constantment.

Recta final oberta: Laia i Guiu, capdavanters del club

Ara mateix, quan ja només queden 3 rondes, encara hi ha moltíssim per jugar. I el club té jugadors en posicions molt destacades. La Laia està situada en 2a posició al sub12, mentre que el Guiu ocupa la 7a posició al sub10. Per tant, la recta final promet molt.

A més, després de tot el que s’ha viscut aquests dies, és evident que el grup arriba a aquest tram decisiu amb molt de rodatge competitiu, amb aprenentatges acumulats i amb aquella sensació que qualsevol ronda pot canviar moltes coses. Encara queda batalla, encara queda patiment i encara queden emocions fortes. Però, justament per això, també queda il·lusió.

Sigui com sigui, aquestes finals Catalunya escacs ja estan deixant una empremta molt bona al club. Hi ha resultats espectaculars, sí, però també hi ha una base que competeix bé, hi ha una estructura que acompanya, hi ha entrenadors implicats, hi ha suport psicològic, hi ha famílies vivint-ho al màxim i hi ha una sensació molt clara que el Dos Torres està fent les coses molt bé.

I això continua. Per tant, ànims a tots els jugadors i jugadores en aquestes últimes 3 rondes. Seguim treballant, seguim apretant i seguim gaudint d’una setmana molt intensa i molt nostra.

👉 Pots consultar la notícia prèvia del campionat aquí: Campionat de Catalunya Individual per Edats 2026.